La indústria química afronta avui un moment decisiu. En un context global marcat per la transició energètica, la competència internacional creixent i la incertesa geopolítica, reforçar la competitivitat del sector és una condició indispensable per garantir, no sols la transformació del pol químic sinó també l'autonomia estratègica i el manteniment i creixement del sector industrial de Catalunya i d'Europa.

En aquest escenari, el pol químic de Tarragona destaca com el principal nucli industrial químic del sud d'Europa. La seva dimensió, capacitat productiva, especialització i integració el converteixen en un actiu clau per la disponibilitat de productes i combustibles essencials, la transició cap a una indústria descarbonitzada i circular i la resiliència econòmica del nostre entorn. Parlar del futur industrial d'Europa és, en bona part, parlar també del futur de Tarragona.

Tanmateix, aquesta posició de lideratge es veu amenaçada per factors que afecten de manera directa la competitivitat de la indústria química europea i també la de Tarragona. Entre aquests, destaquen especialment els elevats costos de l'energia elèctrica destacadament superiors a la resta de competidors europeus. Així com, també els costos associats a les emissions de CO₂, que tot plegat impacta de manera significativa en un sector intensiu en consum energètic. Calen mesures correctores, per evitar el risc real de deslocalització industrial i la pèrdua de capacitat productiva.

Davant d'aquesta situació, és imprescindible l'aprovació d'un pla específic per al pol químic de Tarragona orientat a reforçar la seva competitivitat i avançar en la descarbonització. Aquest pla hauria de centrar-se en quatre àmbits prioritaris. En primer lloc, la reducció dels costos energètics per a la indústria electre intensiva, garantint un accés a l'energia competitiu i estable. En segon lloc, el desenvolupament de mecanismes eficaços de compensació dels costos derivats de les emissions de CO₂. En tercer lloc, l'impuls de projectes vinculats a la química circular, els productes renovables i l'hidrogen, vectors clau per a la transformació del sector. Finalment, el reforç de les infraestructures energètiques i logístiques, juntament amb la simplificació administrativa i el desenvolupament de talent industrial.

Tot l'anterior ajudarà a la designació del pol químic de Tarragona com a "Critical Chemical Site" que permetria reconèixer el seu caràcter estratègic i posar a disposició mesures específiques de suport europeu. Aquesta iniciativa s'alinea amb la consolidació del clúster en la nova economia descarbonitzada i circular com un dels principals centres industrials del sud d'Europa.

En aquest mateix marc, la incorporació de l'AEQT a la Critical Chemicals Alliance, impulsada per la Comissió Europea, acosta al sector els punts de decisió. Aquesta aliança forma part del Pla d'Acció per a la Indústria Química Europea i té com a objectiu coordinar esforços entre institucions, estats membres i indústria per afrontar els reptes estructurals del sector. Entre les seves prioritats hi ha la identificació de les produccions i molècules químiques estratègiques per a l'economia europea, així com el seu seguiment i suport específic.

Europa es troba davant una oportunitat per reforçar la seva base industrial i avançar cap a un model més sostenible i resilient. Aquesta oportunitat només es materialitzarà si es prenen decisions valentes i coordinades. El futur de la indústria química -i amb ella, el del pol de Tarragona- dependrà de la capacitat d'actuar avui amb determinació.