La valuosa feina feta als laboratoris i els despatxos massa cops es queda dins de les parets de les universitats. No és el cas del projecte iniciat fa sis anys per un grup d'inquiets investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Un dia, observant les icòniques xemeneies del Palau Güell, a Barcelona, es van preguntar sobre la seva utilitat real, més enllà de qüestions estètiques. Antoni Gaudí, nascut a Reus i amb forta petjada a Riudoms, no ho va deixar escrit enlloc. D'aquell neguit inicial en va sorgir un projecte amb diverses cares i aplicacions pràctiques. Fins a l'extrem de convertir-se en un objecte de regal, per alguns un 'souvenir', del llegat del genial arquitecte universal. És una forma de donar a conèixer la feina dels investigadors i els resultats, però també té una vessant social. Una història al·lucinant.
La versió de les xemeneies a petita escala permeten a les persones cegues o amb visió reduïda 'tocar' Gaudí i imaginar-se a partir del tacte com era la seva obra. Tot plegat coincidint amb el centenari de la seva mort. Pas per pas, però, perquè la història d'aquests prototips a escala, ara objectes de regal, és complexa i té recorregut.
Tot plegat comença al 2020, quan l'equip d'investigadors es pregunta per com funcionaven cadascuna de les vint xemeneies del Palau Güell de Barcelona. Fins aleshores no se sabia si eren únicament un ornament, una forma estètica de culminar la coberta d'un dels edificis icònics del mestre. "També haurien pogut funcionar com a extractores de fums?", es van preguntar els investigadors.
Gaudí no en va escriure res enlloc i per tant no va deixar cap explicació sobre la suposada utilitat (o no) d'aquells artefactes. Tants anys després, com es podia comprovar si haurien pogut ser xemeneies útils sense actuar in situ al Palau Güell. Si no es podia actuar en un edifici protegit, per no posar en risc una obra reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Mundial, com es podia fer la investigació? Doncs transformant aquelles xemeneies en artefactes a escala i portant-los al laboratori. Dit i fet.
El primer que van fer és reproduir les xemeneies amb tècniques de l'anomenada fotogrametria i làser, les van imprimir en 3D a escala i les van posar al túnel de vent de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per analitzar-ne els paràmetres aerodinàmics. La feina feta al laboratori va provar que les xemeneies podrien haver tingut una funció pràctica a més de l'ornamental. Primer objectiu, per tant, complert, però l'aventura no acaba aquí.
Com aquella recerca ara ha acabat en un objecte que qui sap si acabarà com un objecte de culte pels amants de Gaudí d'arreu del món, que es compten per milions? Les rèpliques, aquells models de laboratori s'han reproduït gràcies a la col·laboració entre l'spin-off de la URV (ScanDraw) i una empresa especialitzada.
La història té protagonistes de carns i ossos. Albert Samper i David Moreno són investigadors i professors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) i del Departament d'Enginyeria Mecànica de la URV. Ells han estat els ideòlegs d'una aventura amb final feliç: comercialitzar prototips a escala dels elements singulars de Gaudí, com han fet amb les xemeneies, per divulgar l'obra del geni baixcampí i les investigacions que han permès determinar-ne la utilitat.
A darrera hi ha una empresa, l'spin-off sorgida de la URV batejada com ScanDraw. Una companyia capdavantera especialitzada en la digitalització de patrimoni arquitectònic i impulsada pe Samper i Moreno, al costat d'altres professors de l'Escola d'Arquitectura amb seu a Reus, la ciutat que reivindica la 'paternitat' de Gaudí.
La recerca, liderada per l'equip d'Arquitectura (Albert Samper i Blas Herrera) i del grup de recerca Experimentació, Computació i Modelització en Mecànica de Fluids i Turbulència de la URV (Jordi Pallarès i Jordi Iglesias), té valor perquè aporta nous coneixements. Els investigadors han establert un model teòric per entendre com els dissenys modernistes gestionen els fluxos d'aire.
La troballa no només posa en valor el patrimoni històric. També dona pautes útils per al disseny de sistemes de ventilació actuals, segons expliquen els investigadores, ja que van observar que independentment de la forma, el nombre i la geometria de les obertures del coronament de les xemeneies, el que determina la capacitat de tiratge és el nombre de suports de l'ornament.
Gaudí no va deixar escrit el funcionament dels coronaments de les xemeneies, que havien de servir per protegir el conducte de fums de la pluja i per impedir l'entrada de corrents d'aire a l'interior. Les cobertes ornamentals, precioses, eren també un signe d'estatus, ja que eren indicatives que els edificis que en tenien disposaven de calefacció. Un luxe a final de segle XIX que només podien permetre's les classes benestants.