Europa ens mira. Ara sí. La crisi del querosè provocada per les tensions geopolítiques a l'Orient Mitjà ha tornat a posar sobre la taula una realitat incòmoda per a la Unió Europea: la seva dependència industrial i, molt especialment, energètica. En aquest context, el complex petroquímic de Tarragona emergeix com un actiu estratègic imprescindible per garantir el funcionament de sectors essencials.
Tarragona no només assegura una part significativa del subministrament de querosè a Espanya i, per tant, protegeix una activitat clau per al PIB de l'Estat com el turisme. Un cop més s'ha de posar en valor que aquí es produeixen components clau per a sectors clau de l'economia com la construcció, l'automoció, la salut, l'alimentació o la tecnologia, entre d'altres.
La química de Tarragona té una gran oportunitat en la designació dels complexos clau de la UE
Aquesta evidència, llargament reivindicada, es troba ara en un escenari d'oportunitat. La Unió Europea treballa en la definició d'una llista de molècules químiques considerades crítiques i en la identificació dels complexos industrials que les hauran de produir. Aquesta iniciativa, impulsada per l'Aliança de Productes Químics Crítics, es concretarà aquest estiu amb la designació dels anomenats critical chemical sites, que podem traduir com als complexos químics clau, les instal·lacions essencials per a assolir l'autonomia estratègica europea, una de les prioritats de les polítiques comunitàries.
El complex petroquímic de Tarragona aspira a entrar en aquest grup selecte. I no és una aspiració menor. Ser considerat un chemical critical site implicaria reconeixement institucional i ser una prioritat en polítiques industrials de competitivitat, la gran preocupació del sector des de fa anys. Els arguments són sòlids: capacitat productiva, integració amb el port i la logística, diversitat de processos químics i un ecosistema industrial molt consolidat.
Com és lògic, Tarragona no és l'única àrea que aspira a aquest caramel. Altres regions europees també pressionen per situar les seves instal·lacions dins del mapa estratègic que Brussel·les està dibuixant. El clúster posa tota la carn a la graella, però caldrà que l'entorn institucional també ho faci. L'oportunitat s'ho val. Europa vol mantenir la capacitat productiva pròpia en sectors crítics per no continuar depenent del mercat global en un context cada vegada més inestable. Tarragona ja ha demostrat que pot ser part de la resposta. Ara falta que Brussel·les ho reconegui. Europa ens mira. Aprofitem-ho.