Durant molts anys, a l'empresa s'ha entès el conflicte civil o mercantil amb una seqüència gairebé automàtica: requeriment per buró fax, demanda i judici. Aquesta lògica ja no serveix, doncs des del 3 d'abril de 2025, amb caràcter general, per poder admetre una demanda civil en un Jutjat cal haver intentat abans un mitjà adequat de solució de controvèrsies. No és un detall tècnic ni una recomanació amable del legislador, sinó que es tracta d'un requisit de procedibilitat en el sentit que no s'admet la demanda a tràmit sinó s'ha acredita haver intentat un previ procés de negociació.

Això afecta directament la vida ordinària de les empreses, com les reclamacions d'impagats, incompliments contractuals, conflictes entre socis, disputes amb proveïdors o desacords en l'execució d'un contracte. És cert que la llei exclou determinades matèries (com la tutela civil de drets fonamentals o algunes mesures urgents), però el missatge general és inequívoc en el sentit que el plet deixa de ser el primer moviment natural. El sistema obliga ara a incorporar una fase prèvia de negociació, i obliga a fer-ho amb una mínima disciplina jurídica.

Per a molts empresaris, aquesta idea pot semblar incòmoda. Negociar sovint s'associa a debilitat, a renúncia o a cessió. Però aquesta mirada és antiga. En realitat, negociar bé no és cedir, sinó que és dominar l'escenari abans que el conflicte entri en la seva fase més costosa, més lenta i més incerta. Un bon procés de negociació permet delimitar el problema, identificar què és essencial i què és accessori, mesurar la solidesa de la posició pròpia i, sobretot, avaluar si el plet és realment la millor opció o simplement la reacció més impulsiva.

També hi ha una altra realitat que el teixit empresarial coneix perfectament, encara que a vegades no la verbalitzi, com és que els litigis destrueixen més valor del que aparentment resolen, doncs consumeixen temps directiu, deterioren relacions comercials, encareixen operacions i sovint arriben quan el problema econòmic ja fa mesos que s'ha convertit en problema jurídic. Per això la nova orientació legal no s'ha d'entendre com una traba burocràtica, sinó com una invitació (força seriosa) a professionalitzar la gestió del conflicte.

La part intel·ligent de la reforma és que no imposa un únic camí. El requisit es pot complir a través de mediació, conciliació, opinió d'una persona experta independent, oferta vinculant confidencial o fins i tot amb negociació directa entre les parts o entre els seus advocats. Això dona flexibilitat, però també elimina excuses. Ja no serà convincent dir que no hi havia temps o que la mediació formal era massa feixuga. La llei exigeix una oportunitat seriosa de solució extrajudicial amb identitat entre allò negociat i allò que després es vulgui litigar.

Cal reconèixer, tanmateix, que aquesta negociació prèvia obligatòria no sempre es tradueix en una utilitat efectiva. Quan la part incomplidora no té cap autèntica disposició a arribar a un acord, el tràmit pot degenerar en una simple dilació que beneficia precisament qui ha provocat el conflicte. Això es fa especialment visible en supòsits com el desnonament per manca de pagament de lloguers, en què sovint l'arrendatari morós no persegueix cap solució real, sinó únicament ajornar l'actuació judicial i prolongar, tant com sigui possible, una situació contractual ja insostenible. En aquests casos, més que obrir una via de resolució, la negociació imposada corre el risc de convertir-se en un temps mort a favor de l'infractor.

Per a empresaris i professionals, la conclusió és molt clara: el bon assessorament ja no consisteix només a redactar una bona demanda, sinó a dissenyar bé el conflicte abans del judici, identificar l'objecte real de la disputa, triar el canal de negociació més eficaç, documentar-lo correctament i controlar els terminis. Qui faci bé aquesta feina pot fins i tot evitar el plet. Qui la faci malament corre un doble risc, com és perdre temps fora del jutjat i començar feble dins del jutjat. Perquè avui, en dret privat, litigar continua essent important, però saber negociar jurídicament abans de litigar ho és encara més.